Els escacs

Els Escacs

Hi ha diverses versions llegendàries sobre l’origen del joc dels escacs, que hom localitza a l’Egipte, a Grècia i sobretot a l’Índia. De fet, aquest joc fou precedit d’altres de similars que es basaven igualment en quadrícules a Roma, a Grècia, a l’Índia, a la Xina, a l’Egipte, a Mesopotàmia, alguns testimoniats des del tercer mil·lenni. El més directament relacionat amb el joc d’escacs és el xaturanga, que aparegué a l’Índia vers el 570 dC, des d’on passà, d’una banda, a la Xina, a Corea i al Japó (on evolucionaren fins als actuals jocs d’escacs xinesos i japonesos, molt semblants entre si i força diferents dels europeus) i, de l’altra, a l’Iran (on fou molt popular), des d’on, a través dels àrabs conqueridors (que el practicaren apassionadament), passà a Sicília, a la Península Ibèrica i a l’Europa cristiana. De les modificacions introduïdes en el xaturanga sorgí la forma moderna del joc d’escacs. Era conegut a la cort de Carlemany i arribà fins a Escandinàvia. A partir del 1100 era ja estès pràcticament arreu, especialment entre la noblesa. Al s. XI apareixen ja esmentats jocs d’escacs en documents catalans, com en els testaments del comte Ermengol I d’Urgell (devers el 1010) i de la comtessa Ermessenda de Carcassona, vídua de Ramon Borrell de Barcelona (del 1058).